Calma

La meva ànima se sent calmada perquè té la certesa de ser on ha de ser.
El meu cos se sent calmat perquè té la certesa de ser on ha de ser.
Les meves emocions i ment se senten calmades perquè tenen la certesa de ser on han de ser.

Joia en calma. Serenor interna com la serenor externa que em mostra el paisatge davant meu: nit plàcida, mar tranquil, brisa suau, lluna plena reflectint la seva llum damunt les aigües del mar…
El que és a dins és a fora, el que és a fora és a dins.

Ho sé, des de fa un temps que en tinc la certesa, però sempre agraeixo quan ho experimento novament. És sanador, és integrador. Integra el meu ser. O potser és que puc sentir la integració que ja sóc i aleshores s’expressa. Com es pot saber… De fet tant és, el que compte és que és així.

Per què sempre voler-ho saber tot, entendre-ho tot? Què en treiem d’etiquetar amb etiquetes prèvies les situacions que anem vivint, en comptes de confiar amb l’experiència que es viu i a partir d’ella, si cal, fer l’etiqueta corresponent?
Hi ha infinites situacions i per tant, infinites etiquetes, per què volem limitar-nos a les quatre conegudes o socialment transmeses?
Per què no ens permetem ser creatius i creadors no tan sols de la nostra realitat sinó també dels conceptes que ens apareixen a partir d’observar-la o viure-la?
Donem-nos l’oportunitat. Deixem-nos sorprendre pel que en veritat sentim en cada moment i potser així aquesta calma apareixerà més vegades i es convertirà en la normalitat i no en la raresa.

Però potser perquè encara és raresa en poder-la sentir que sento agraïment. Agraïment per poder sentir la calma, agraïment per sentir la integració i unió… Agraïment per ser… O potser tan sols és agraïment, sense adjectius i amb majúscules. Jo, però, avui, ara, en vull posar un d’adjectiu: agraïment per la facilitat en que ha estat.
Agraeixo la facilitat amb la que ha aparegut aquesta sensació o insight: Quan és és, i és fàcil i em premeto sentir-ho. És aleshores quan tots els obstacles que normalment poso, sobretot pensaments, s’aparten sense esforç. I el moment esdevé bellament fàcil, calmadament fàcil.

De fet, ara que ho escric, m’adono que no he fet cap esforç per apartar-los, simplement no hi són, no hi han estat. Ni tan sols els que em diuen “si no has fet res, és que no és”. I em resulta meravellosament i calmadament sorprenent. Perquè el meu patró és de fer, d’esforç… i ara, avui, l’esforç ha estat nul.

Sento que avui l’antídot a aquest verí personal, ha estat entregar-me a la simplesa del moment, el deixar-me sentir i deixar que l’exterior fes de mirall d’aquesta part interna meva. I intueixo que només entregant-me a la possibilitat de que les coses i situacions siguin simples, la facilitat es farà present i farà caure el vel cegador, una vegada i una altra i les que facin falta, deixant que el ser s’expressi, sigui, amb la calma de la certesa que el caracteritza.

Agraeixo el sentir la calma, sentir-me en calma.

20130528-103058.jpg

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s