Tai Txi Kung espontani.

abrazar al arbolFa una setmana em va arribar via facebook el vídeo d’una nena petita que sentia per primera vegada la pluja…

Em va emocionar veure’l, ficar-me a la pell d’aquesta nena que descobria, que es deixava envair per la novetat de sensacions. I no vaig poder evitar relacionar-ho amb la pràctica del Tai Txi i Txi Kung.

Com la nena necessita aturar-se i  estar en silenci per sentir la pluja sobre d’ella i allà me la imagino, i m’imagino,  mirant d’identificar el que és; trobant allò que està sentint quan no hi ha in puts previs que li diguin exactament què és,  però potser sí que hi ha situacions viscudes amb el mateix element… Per això la quietud i el silenci mentres ho està experimentant. S’està donant el temps que necessita per saber. I em sembla intuir com dins seu es van generant noves connexions neuronals que li permeten el·laborar el què és. I és mentres està vivint aquest procés que fa, de manera natural i espontània, en el que el Tai Txi es diu la Postura de l’arbre o Mapú. I allà la trobem, sota la pluja, amb la roba i cabells molls fent aquesta postura estàtica, perfectament executada, sentint. La premisa “En la quietud externa trobem el moviment intern” pren vida en ella i així ho transmentm així m’ho fa viure.

En una estona, apareix un adult que la vol protegir de l’aigua, d’un refredat… i la vol entrar cap a la casa, però ella es rebel.la i torna a sortir cap a fora. Torna a quedar-se sentint. I eus aquí una altra similitud amb la pràctica d’aquest Art: la repetició. Repeteixo per reafirmar sensacions, omplir el que sento, omplir allò que faig. I després d’això ve l’expressió de l’emoció, treu la veu, crida, tot compartint, a la seva manera, el que sent. Un cop ja sé què és ho puc mostrar, ho trec cap a fora.

Així doncs, observem una seqüència orgànica: quietud, silenci, repetició, expressió (so); que és també una seqüència en la pràctica del Tai Txi i Txi Kung.

No vaig poder evitar l’emoció, reconeixement i gratitud en veure aquest instant. Quanta vida en aquests 3 minuts!

Us animo a que mireu el vídeo i us convido a posar-vos en la pell d’aquesta nena, deixeu-vos ser ella per uns instants. O fins i tot, deixem-nos ser aquest@s nen@s que un cop vam ser i deixem-nos sentir i sorprendre com ell@s. Vivim la vida viva!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s