Endavant 2017

image-520x400

Deixo enrera el que m’ha pesat aquest 2016 i també el que m’ha fet feliç i tenir esperança. Ho deixo anar, confiada que ve el que preciso.

Ha estat un cap d’any diferent, acompanyada de mi, donant-me temps per senti, estar, preparar i cuidar. M’he despedit de les persones que van marxar aquest 2016, ja ho havia fet d’algunes, la majoria, però d’una me’n vaig assabentar no fa gaire i just avui l’he plorat. He plorat la seva mort, la d’altres  i també altres coses que m’han ajudat a estovar el cor, a poder deixar-lo obert. Ës curiós com quan t’obres a plorar, a sentir la pena que hi ha en tú, venen totes les altres penes que ni t’adonaves que encara hi eren perquè ja les havies plorat. I el bé que fa plorar-les de nou!

Sí, un cap d’any diferent. Jo amb mi, triant el menú que em venia de gust i un cop tastat adonar-me que era deliciós, cada un dels plats. No es que sigui una bona cuinera però sé el que m’agrada i m’agrada cuinar-me i avui he comprovat, de nou, que em fa bé cuidar-me. No ha estat un gran esforç, plats senzills que m’agraden o que havia provat i em van agradar, i els he repetit. He parat la taula bonica, de vermell i daurat, per despedir i rebre l’any, per mi, pels aliments que hi deixaria en ella, pels objectes que m’acompanyarien… em fet un equip, un molt bon equip. Un tot, un U.

I el nou any ha arribat. Com qui no ho vol, pausat, tranquil, sense fer gaire soroll (els petards i castells de foc els fem nosaltres no ell). Arriba a poc a poc, sense pressa, colant-se per l’escletxa, l’espai que li deixa el res de l’any anterior ja finalitzat. No té pressa perquè sap que és seu, que l’espai que hi ha davant li pertany. Sap també que donarà el millor d’ell, i per fer-ho li cal omplir el buit, el res, per ser aquest nou any ple. Fins i tot sembla que la lluna l’ajuda, avui tan sols un fil es veia, creixent a poc a poc, recordant-li que tot just arriba.

Té 365 dies per expandir-se i oferir el que té. A tots nosaltres, milions de persones, sense oblidar els altres éssers vius amb qui convivim. 365 dies per ser, per donar el millor d’ell. I nosaltres rebre el que som capaços de percebre d’aquest donar. Deixem-nos sorprendre, deixem-nos rebre perquè sí perquè ho mereixem. Perquè la vida és un misteri i no sabem el què hi ha en el següent pas. Deixem-nos sorprendre, amb ganes sense por, sense desconfiar, sense voler controlar. Nosaltres seguim amb el nostre camí, amb el nostre fer i deixem que el nou any entri i ens indiqui per on anar, ens regali el que té per oferir.

Endavant 2017. Passa, les portes són obertes. Benvingut!!

15672972_1243124885748611_6878165729517005146_n

 

image1

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s